Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Intervencions no recomanades
En coherència amb els estàndards internacionals d’atenció a persones amb fissura labiopalatina i altres diferències craniofacials (ACPA, 2018), no es consideren indicades aquelles intervencions que no aborden l’etiologia estructural del trastorn.
No es recomana:
- Utilitzar la intervenció logopèdica com a substitut de la correcció quirúrgica quan existeix una insuficiència velofaríngia estructural confirmada mitjançant avaluació instrumental.
- Emprar exercicis de buf, reforç velar o intervencions miofuncionals amb la finalitat de corregir un defecte anatòmic del mecanisme velofaríngi.