Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Objectius
El tractament està dissenyat per:
- Aprofitar les fortaleses i abordar les debilitats relacionades amb les estructures i funcions subjacents que afecten la ressonància i l'articulació.
- Facilitar les activitats i la participació ajudant l'individu a adquirir noves habilitats i estratègies.
- Modificar els factors contextuals per reduir les barreres i potenciar els facilitadors d'una comunicació i participació reeixides, inclosa la identificació i l'ús d'allotjaments adequats.
L'objectiu del tractament és aconseguir una millor ressonància i una articulació suficient per permetre una comunicació oral funcional.
D’acord amb els Parameters of Care de l’American Cleft Palate–Craniofacial Association (ACPA), en els casos d’hipernasalitat secundària a insuficiència velofaríngia d’origen estructural associada a fissura labiopalatina o altres diferències craniofacials, la intervenció logopèdica està indicada en:
- El tractament d’errors articulatoris compensatoris.
- Els casos de disfunció velofaríngia funcional en absència de defecte anatòmic.
- El període postquirúrgic o en el context de tractament protèsic.
En aquests casos, la intervenció no té com a objectiu corregir un defecte anatòmic estructural del mecanisme velofaríngi.