Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

11. Trastorns de la ressonància

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.

El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.

Equipament

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a tenir els elements d’equipament específic com són els miralls, els dispositius de retroalimentació visual (mecànics o digitals) o auditiva i mecanismes de pressió augmentada a la seva disposició a l’hora d’intervenir en trastorns de la ressonància. La captació de mostres de veu per a les valoracions i les estratègies de feedback pròpies del tractament rehabilitador requereixen disposar d’equipament d’enregistrament i d’anàlisi digital de la veu (enregistradores digitals, micròfon i ordinadors equipats amb programari especialitzat. Existeixen opcions de programari lliure validades).

Com en totes les accions d’exploració o intervenció logopèdica que envaeixen el cos del pacient, si aquestes poden suposar un risc per a la seva seguretat, han de realitzar-se en un centre sanitari que pugui donar resposta adequada a la situació de risc. Cal recordar que, en aquest context, els logopedes poden fer servir el mirall intraoral o la palpació exclusivament com a maniobra per a la valoració funcional del gest articulatori o bé com a estratègia terapèutica.

És fonamental que els logopedes apliquin mesures d’higiene rigoroses per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en els casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagi, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.