19. Veu i comunicació en persones transgènere

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a intervenir en els següents elements de les alteracions de veu i comunicació en persones transgènere.

L'articulació, la sonoritat, la velocitat de la parla, l'elecció de paraules, l'estructura de les oracions, la pragmàtica del discurs, l'expressió facial, el contacte visual, el gest, la postura, la marxa i el moviment corporal influeixen en la percepció de gènere. 

El treball logopèdic per a la transició vocal d’home a dona requereix necessàriament una modificació de la freqüència vocal mitjana que s’ha de situar per sota dels 180 Hz. Però aquesta modificació no és suficient per assegurar la identificació de la veu com a femenina i cal incorporar-hi estratègies de modificació del timbre (amb augment de freqüències harmòniques agudes), de timbre vocàlic (amb augment dels formants vocàlics) i augmentant la variabilitat tonal de la prosòdia. A més, és conegut que una articulació més precisa, una intensitat més baixa i una selecció de lèxic i recursos pragmàtics i discursius poden afavorir la identificació del parlant com a gènere femení.

En el cas de la transició de gènere de dona a home, l’acció de la teràpia hormonal augmenta els nivells de testosterona, afegint massa als plecs vocals i, normalment, abaixant el to en diferents graus. El tractament hormonal no es tradueix en canvis d’altres aspectes de la veu (per exemple: l'entonació, el volum i la comunicació no verbal) que poden influir en com altres persones els atribueixen el gènere. La masculinització de la veu pot centrar-se a abaixar el to, adoptar la ressonància toràcica i reduir la variació melòdica.

En la literatura, pel que fa al tractament rehabilitador de la logopèdia, trobem els termes:

• Transfeminitat (MTF, per les sigles en anglès de male-to-female): augment de la freqüència fonamental, ajust de ressonància i treball prosòdic.
• Transmasculinitat (FTM, per les sigles en anglès de female-to-male): adaptació a canvis posttestosterona (veus més greus, però possible disfonia per mal ús vocal).

Les eines per a la modificació d’aquests paràmetres de la veu no difereixen de les aplicades en els tractaments per a les disfonies funcionals, en què a partir d’un treball de disponibilitat corporal es busca modificar els paràmetres de la veu per assolir uns valors més adequats a les necessitats vocals del pacient. En aquest cas, els exercicis de veu cantada, el suport de programes de visualització de la veu, l’exercitació amb feedback d’enregistraments d’àudio i vídeo poden ser eines terapèutiques a aplicar.

La intervenció grupal proporciona una oportunitat perquè les persones trans practiquin els aprenentatges en una situació social més segura. Els grups ofereixen una oportunitat segura per rebre comentaris i celebrar l'èxit cap als objectius. Això pot ser particularment important per a les persones que no tenen l'oportunitat de practicar les seves habilitats en diferents entorns.

Els terminis per assolir objectius poden estar influïts per l'edat de l’usuari, la freqüència del tractament, altres intervencions relacionades amb el gènere i el temps general disponible per utilitzar la seva nova veu. Una sèrie de factors influeixen en la capacitat de presentar-se amb el nou gènere en tots els entorns. En el cas dels tractaments de feminització de la veu, una darrera revisió sistemàtica informa de l'eficàcia dels tractaments rehabilitadors i quirúrgics.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció logopèdica en persones trans.