Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, des d’una perspectiva integral del llenguatge i la cognició.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i la creació d’instruments d’avaluació i intervenció adaptats als trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari dels trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, basat en l’evidència i lliure de pràctiques sense suport científic.
Intervencions en l'entorn
Els TDAp s’han d’abordar no només mitjançant intervencions directes, sinó també actuant en l’entorn educatiu i familiar, que exerceix un paper fonamental en el progrés i la participació de l’alumne. Acompanyar l’infant o l’adolescent en el seu context quotidià és essencial per reduir barreres i afavorir l’ús funcional de les habilitats treballades.
L’entorn escolar
Perquè el centre educatiu sigui un espai facilitador de l’aprenentatge es recomana:
- Adaptacions metodològiques i curriculars, com ampliar el temps de les activitats escrites, reduir la càrrega lectora o permetre l’ús de suports tecnològics.
- Desdoblaments, suport dins l’aula i agrupaments flexibles, que permetin atendre millor les necessitats individuals sense aïllar l’alumne.
- Ús d’estratègies visuals i verbals per ensenyar conceptes i habilitats, sense reduir els criteris educatius.
- Avaluació personalitzada que consideri les necessitats de l’alumnat i utilitzi procediments alternatius quan calgui.
- Col·laboració amb l’EAP i altres serveis educatius i sanitaris, per garantir un abordatge integral i coherent.
- Formació específica del professorat en dificultats d’aprenentatge i estratègies d’inclusió.
- Intercanvi regular d’informació entre l’escola, les famílies i altres professionals implicats (logopedes, pediatres, serveis d’orientació, etc.).
L’entorn familiar
La família ha de ser un agent actiu i informat durant tot el procés. L’objectiu no és substituir la intervenció especialitzada, sinó crear un entorn coherent i sensible que afavoreixi l’èxit de la intervenció i l’adaptació acadèmica i social. És important:
- Oferir informació clara i accessible sobre el trastorn i les estratègies recomanades.
- Fomentar rutines de lectura, escriptura i càlcul en un ambient positiu, sense pressió ni comparacions.
- Adequar l’espai d’estudi i facilitar l’accés a materials adaptats.
- Utilitzar tecnologia de suport a casa, com llibres electrònics, lectors de text, gravadores de veu o aplicacions educatives.
- Coordinar-se amb l’escola i els professionals per reforçar a casa les habilitats treballades.
- Atendre l’impacte emocional i motivacional que poden tenir les dificultats en l’autoestima i l’autoconfiança de l’infant.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció en l’entorn.