Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
18. Trastorns de la veu
El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns de la veu, i ha de mantenir una formació adequada per intervenir en patologies diverses, amb atenció especial a la necessitat de formació especialitzada en casos complexos.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de la veu, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per als trastorns de la veu, promou la coordinació entre professionals i la participació activa del pacient en el seu procés de rehabilitació.
Signes clínics
Els signes perceptius de la disfonia són:
- qualitat vocal rugosa (irregularitat percebuda a la font de veu);
- qualitat vocal bufada (escapament d'aire audible en la veu);
- qualitat vocal tensa (percepció d'esforç vocal excessiu, veu escanyada);
- freqüència tonal desviada de la normalitat per al sexe, edat i referent cultural de la persona;
- intensitat desviada de la normalitat per al sexe, edat i referent cultural de la persona;
- ressonància anormal;
- astènia (veu feble); i
- afonia (pèrdua de la veu);
- dessonoritzacions o pauses de fonació;
- veu tremolosa (ondulacions de sonoritat);
- diplofonia (percepció de dos tons fonamentals simulanis);
- fry o veu de fregit (percepció de soroll blanc en la veu);
- falset (percepció d'ús del mecanisme cricotiroidè en veu parlada);
- inestabilitat en el to (percepció de galls o canvis sobtats de mecanisme muscular);
- atacs anormals (bufats, durs, cops de glotis);
- veu humida.
Altres signes i símptomes són:
- augment de l'esforç vocal associat a la parla,
- disminució de la resistència vocal o aparició de fatiga amb un ús prolongat de la veu,
- qualitat vocal variable al llarg del dia o durant la parla,
- quedar-se sense aire ràpidament,
- tos freqüent o aclariment de gola, i
- tensió, dolor o sensibilitat excessiva a la gola.
Els signes i símptomes es poden produir de manera aïllada o combinada. A mesura que avança el tractament alguns poden dissipar-se i d'altres poden sorgir a mesura que s'eliminen les estratègies compensatòries.
La qualitat auditiva-perceptiva de la veu en individus amb trastorns de la veu pot variar segons el tipus i la gravetat del trastorn, la mida i el lloc de la lesió (si n'hi ha) i les respostes compensatòries de l'individu. La gravetat del trastorn de la veu no sempre es pot determinar únicament a partir de la qualitat de la veu auditiva i perceptiva.
La disfonia implica funcions emocionals, de temperament i personalitat (b126 i b152), així com sensorials, com ara la funció gustativa i l’olfactiva (b250 i b225). També implica funcions de la veu, la parla, respiratòries, d’empassar i relacionades amb la mobilitat de les articulacions, especialment en els casos de malaltia oncològica (b310, b230, b440, b5105 i b710).