4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits

Caldrà avaluar les característiques que incidiran progressivament en la pèrdua de les habilitats lingüístiques que es faran evidents en les diferents fases de l'evolució, des de la semàntica a la fonologia, la sintaxi, la lectoescriptura i la pragmàtica.

En la malaltia d’Alzheimer les alteracions del llenguatge són un dels primers indicis importants de deteriorament. Les primeres limitacions en l’ús del llenguatge a causa de deteriorament poden ser emmascarades pel mateix pacient, sovint limitant les relacions socials i/o la comunicació. S’ha d’avaluar l’escala de cognició i comunicació:

• Identificar si progressivament fa servir produccions verbals més curtes, amb poca informació i cada vegada menys freqüents.
• Valorar si progressivament apareixen conductes més indiferents envers el contacte social amb més aïllament voluntari i menys participació comunicativa.
• Avaluar les limitacions de vocabulari identificades en la conversa, així com les perseveracions, la utilització de “crosses” o de circumloquis.
• Valorar el paper compensador dels interlocutors segons s’avança en les diferents fases de deteriorament i proposar o mantenir les estratègies com el llenguatge verbal adaptat, el llenguatge no verbal o l’ús de Sistemes Alternatius de Comunicació.

• Avaluació del control executiu o autoregulador (per exemple: capacitat per establir objectius, planificar, iniciar i inhibir, autocontrolar-se i autoavaluar-se, resoldre problemes i pensar i actuar estratègicament).

   

Les proves estandarditzades que cal utilitzar per a la valoració del llenguatge s’orientaran de la següent manera:

• Proves de denominació de dibuixos o imatges.
• Capacitat semàntica amb aparellament de dibuixos o paraules.
• Tasques de fluïdesa categorial semàntica.
• Comprensió d’oracions gramaticals complexes.
• Concordances gramaticals entre oracions.
• Coherència del discurs.

• Afectació de la prosòdia.

   

La gravetat de la demència s’ha de tenir en compte a l’hora de seleccionar les proves. Algunes proves són massa difícils per a les persones amb demència greu i no proporcionen informació útil. En aquests casos, cal recórrer a l’observació clínica en interaccions naturals.

En la fragilitat, a causa de l’edat, si hi ha queixes subjectives de memòria caldrà administrar el test Quick Mild Cognitive Impairment Screen (QMCI), dissenyat específicament per a la gent gran, per determinar si hi ha un inici de deteriorament cognitiu.

El CLC recomana que el logopeda utilitzi, a més de les proves de llenguatge, proves cognitives, de funcions executives i de qualsevol altra funció relacionada amb el llenguatge i la comunicació per entendre millor les habilitats de la persona, tant verbals com no verbals. Aquest enfocament permet obtenir una valoració més completa, identificar amb més precisió les dificultats i les capacitats conservades i garantir un diagnòstic més acurat.

Aquesta avaluació detallada facilita el disseny d’un tractament més adequat a cada persona, amb estratègies que millorin la comunicació diària. A més, contribueix a evitar errors en el diagnòstic i assegura una intervenció basada en l’evidència científica. Aquest procediment garanteix una pràctica ètica i responsable, ajustant el tractament a les necessitats específiques de cada persona per optimitzar-ne l’eficàcia i afavorir la qualitat de vida i l’autonomia en la comunicació.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca per crear i/o traduir instruments d’avaluació en català i castellà dels trastorns lingüístico-cognitius adquirits.