Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Epidemiologia
No hi ha dades fiables sobre la incidència i prevalença de l'apràxia de la parla en adults a causa de trastorns associats a la coocurrència comuna de l'apràxia de la parla amb l’afàsia i la disàrtria.
Alguns estudis suggereixen que l'apràxia de la parla aïllada (és a dir, apràxia de la parla en absència de disàrtria o afàsia) és molt poc freqüent. Pot ser observada com a trastorn primari en un 6,9 % dels casos diagnosticats com a trastorns motors de la parla. Sens dubte, aquest percentatge augmentaria dràsticament si les dades incloguessin casos en què l'apràxia de la parla és un trastorn secundari de la comunicació.
Les estimacions de prevalença d’apràxia infantil de la parla no són fiables a causa de la inconsistència de les pautes diagnòstiques, la manca d'eines de diagnòstic adequadament validades i la mida de mostra petita en estudis rellevants.
Les dades epidemiològiques informen que l’apràxia infantil de la parla és present en 1 o 2 infants per cada 1.000. S’estima que és més alta en nens que en nenes amb una proporció de 2-3:1. S’ha informat que els nens amb apràxia infantil de la parla tenen una probabilitat més alta de trastorns concomitants del llenguatge, la lectura o l'ortografia.
Prevalença: 100-200/100.000 infants
S’ha estudiat que l’apràxia infantil de la parla, o les seves característiques, tenen una major prevalença en diverses síndromes com la galactosèmia, la síndrome X fràgil i la síndrome de deleció de 22q11.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per conèixer la prevalença al nostre país de l’apràxia de la parla.