Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Equipament
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a tenir els següents elements d’equipaments a la seva disposició a l’hora d’intervenir en persones amb trastorns lingüístico-cognitius adquirits.
La tecnologia d’assistència inclou dispositius i serveis adaptatius i rehabilitadors per a persones amb discapacitat. Un dispositiu de tecnologia d’assistència és qualsevol element, equip o sistema, sigui comercial, modificat o personalitzat, que s’utilitza per augmentar, mantenir o millorar les capacitats funcionals d’una persona amb discapacitat.
Diverses tecnologies d’assistència emergents i disponibles comercialment poden tenir aplicacions per a l’atenció a la demència. La selecció de dispositius i sistemes de tecnologia d’assistència específics dependrà de l’etapa de la demència; és probable que les persones en les primeres etapes de la malaltia puguin utilitzar una gamma més àmplia de dispositius i sistemes que les persones en les etapes posteriors.
És important valorar l’efecte negatiu que pot tenir l’ús de material amb aspecte infantil en adults amb trastorns lingüístico-cognitius adquirits. En aquests casos, és recomanable utilitzar materials neutres, relacionats amb la cultura de l’entorn i de l’individu, per evitar qualsevol forma d’infantilització.
És fonamental que els logopedes apliquin mesures d’higiene rigoroses per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en els casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagi, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.