Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

5. Trastorns del llenguatge infantil

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.

El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.

Informació mínima necessària del derivador

En el context de l’atenció primària, l’usuari serà derivat al servei de logopèdia per part del pediatre i caldrà que aporti informació relativa a:

  • Orientació diagnòstica amb informació de les estructures i hipòtesis de l’impacte en la funcionalitat.
  • Evolució clínica.
  • Proves realitzades, resultats, interpretació i data de realització.
  • Repercussió de la clínica en l’àmbit socioeducatiu i en les activitats de la vida diària.
  • Tractaments realitzats, tant farmacològics, rehabilitadors, com quirúrgics i data de realització.

 

En un context d’ingrés obert, la família pot demanar directament l’atenció del Servei de Logopèdia a partir de les orientacions dels mestres o psicòlegs dels serveis educatius. En aquests casos, la família haurà de proveir la informació necessària per a l’inici d’un procés de diagnòstic logopèdic.