Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Orientació interdisciplinària
L’abordatge de les disfuncions orofacials és multidisciplinari. Els logopedes són professionals rellevants en el si de l’equip interdisciplinari que pren les decisions sobre el maneig, sigui quirúrgic, protètic o logopèdic, amb l'objectiu d’assolir unes funcions orofacials funcionals. La naturalesa i les manifestacions diverses de les disfuncions orofacials poden suposar que, per a una millor atenció de la persona afectada, sigui convenient la participació d’altres professionals sota la coordinació del logopeda. Entre aquests altres professionals podem destacar: metge pediatre, odontòleg-ortodontista, cirurgià maxil·lofacial, metge traumatòleg, metge neuròleg, metge oncòleg o metge otorrinolaringòleg. En certs casos pot ser adequat el concurs de professionals de les àrees de fisioteràpia, nutrició i psicologia o d’altres, en funció de les característiques i la severitat.