Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Orientacions per a després de l'alta
Normalment, les millores assolides en el tractament es mantindran si l’activitat comunicativa, el mode respiratori adequat i l’alimentació es mantenen. Malgrat això, pot ser convenient que el pacient conegui algunes activitats de manteniment muscular, establiment d’hàbits orals saludables i adequats per afavorir el manteniment de les competències adquirides en el treball logopèdic. A l’hora de donar l’alta, cal tenir en compte que una part important d’aquestes alteracions tenen com a causa hàbits incorrectes, per la qual cosa caldrà fer algunes revisions espaiades en el temps per assegurar l’estabilitat del cas.