Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
13. Disfuncions orofacials
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’exploració, el diagnòstic i el tractament de les disfuncions orofacials, especialment en les alteracions de respiració, succió, masticació i deglució, i ha de mantenir una formació contínua i especialitzada en les seves causes i intervencions.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de les disfuncions orofacials, desenvolupar proves i protocols d’avaluació i intervenció en català i castellà, així com crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin valorar l’impacte en la funció i la vida diària.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que compti amb la participació de pediatres, odontòlegs, cirurgians maxil·lofacials, fisioterapeutes i altres professionals, així com amb la implicació de la família, per garantir una intervenció eficaç i integral. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Requisits d'alta
Per valorar l’estat funcional del pacient en el moment de l’alta es realitza una nova avaluació amb les mateixes proves i escales de la valoració inicial i s’informa del resultat obtingut després del procés d’intervenció.
Es considera que el tractament pot finalitzar quan l’avaluació integral informa que l’estat del pacient ha millorat en el seu grau de severitat o bé quan:
- La respiració nasal està correctament establerta.
- La succió, deglució i masticació són funcions que s’executen adequadament de manera espontània.
- Les tasques del tractament són de naturalesa repetitiva i ja no suposen canvis en les capacitats o el pacient no requereix un seguiment constant per completar les tasques.
- El pacient ha assolit el nivell més alt de capacitat funcional possible, ja que no s’observen millores ni empitjoraments.
- Si hi ha alteració en la parla causada per una disfunció oral i la seva intel·ligibilitat no perjudica la participació en les activitats i no afecta l'estat de salut, la seguretat ni la independència de la persona.
- La producció de la parla de la persona és equivalent a la d’altres persones de la mateixa edat cronològica, gènere, ètnia o origen cultural i lingüístic.