Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Causes
L'apràxia adquirida de la parla és causada per qualsevol procés o trastorn que comprometi les estructures i vies del cervell encarregades de planificar i programar els moviments motors de la parla. Les causes més comunes són l’ictus, el traumatisme cranioencefàlic, els tumors, els traumatismes quirúrgics o les malalties progressives.
Ocasionalment, l'apràxia de la parla és el primer, l’únic o el símptoma més destacat en situacions degeneratives (per exemple: degeneració corticobasal o paràlisi supranuclear progressiva). En aquests casos s'utilitza el terme apràxia de la parla progressiva primària.
L’apràxia infantil de la parla pot ser congènita o es pot adquirir durant el desenvolupament de la parla:
- Com a trastorn neurogènic idiopàtic dels sons de la parla (és a dir, en nens sense anomalies neurològiques observables ni trastorns o afeccions neuroconductuals).
- Com a signes primaris o secundaris dins de trastorns neuroconductuals complexos (per exemple, autisme, epilèpsia i síndromes, com ara X fràgil, síndrome de Rett i síndrome de Prader-Willi).
- En associació amb esdeveniments neurològics coneguts (per exemple, ictus intrauterí o infantil, infecció, trauma, càncer cerebral o resecció tumoral).