Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
Grau 0: limitació mínima per a la comunicació verbal
Esforç lleu per articular i mantenir una velocitat eficaç. Ocasionalment necessita repetir perquè se l’entengui.
Grau I: limitació moderada per a la comunicació verbal
Parla feble, imprecisa i lenta. Intel·ligibilitat difícil en ambient sorollós habitual. Intel·ligibilitat bona en ambient adient.
Grau II: limitació severa per a la comunicació verbal
Parla limitada a paraules aïllades o a frases curtes amb poca intel·ligibilitat.
Grau III: limitació greu per a la comunicació verbal
El pacient emet paraules aïllades o frases curtes (dues o tres paraules) amb un escàs control de la parla i amb poca intel·ligibilitat. Només és capaç de produir amb eficàcia expressions ubicades en context.
Grau IV: limitació total limitació per a la comunicació verbal
El pacient no pot comunicar-se en cap situació quotidiana. No aconsegueix emissions sonores. Parla inintel·ligible.