Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Avaluació del context
Les entrevistes amb el pacient i el seu entorn han de servir per a la identificació de barreres contextuals i de facilitadors:
- Facilitadors: alguns exemples són la capacitat i la voluntat d'utilitzar sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC) de baixa i alta tecnologia, el suport familiar i la motivació per tornar al nivell de funció anterior.
- Barreres: en són exemples la reducció de la confiança en la comunicació verbal, els dèficits cognitius i les deficiències visuals i motores.
La identificació d'aquestes barreres i facilitadors ajuda el logopeda a determinar el potencial d'ús efectiu de tècniques i estratègies compensatòries, inclòs l'ús de SAAC. Fent servir els codis CIF que poden suposar factors facilitadors o dificultats, trobem les relacions familiars (e310 i e315), els cuidadors i personal d’ajuda (e340) i l’ús de productes i tecnologia per a la comunicació (e125).
En el moment de publicació d’aquest document no es coneixen proves d’avaluació d’aquests aspectes.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà de les necessitats de la persona i el seu context.