Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Criteris per regular el tractament
Es regularà la intensitat del tractament logopèdic davant d’alguna circumstància que impedeixi o interfereixi en l’evolució correcta del procés i en la millora funcional del pacient. Concretament, els pacients que presentin:
- Manca de col·laboració, amb rebuig a la teràpia, incompareixença al tractament o no compliment de les pautes indicades. Rebuig a la corresponsabilitat del pacient en el seu procés assistencial.
- Manca de nivells mínims d’alerta, de consciència, atenció, cognició i col·laboració per participar d’una rehabilitació de la comunicació.
- Pacients que presenten trastorns de conducta o d’addicció que impedeixen l'aprenentatge.
- Manca de suport sociofamiliar adequat si aquest resulta imprescindible per al tractament.
- Circumstàncies externes que impedeixin o interfereixin en l’evolució correcta del procés i la millora funcional del pacient.