Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
19. Veu i comunicació en persones transgènere
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la veu i la comunicació, i també per a l’acompanyament en el procés de canvi vocal i comunicatiu de les persones transgènere, amb formació especialitzada que inclou aspectes anatòmics, funcionals i psicològics per garantir-ne la qualitat vocal i la integració social.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença de la demanda d’intervenció en veu i comunicació de les persones transgènere, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la qualitat de vida i la inclusió social d’aquest col·lectiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, promou la coordinació de logopedes amb metges endocrinòlegs, cirurgians, otorrinolaringòlegs, psicòlegs, infermers i altres professionals, dins d’un equip especialitzat en gènere i des d’una perspectiva biopsicosocial, i promou la creació d’entorns sanitaris transafirmatius que respectin la identitat i la dignitat de les persones transgènere.
Objectius
L'objectiu de la intervenció logopèdica és ajudar l'individu a assolir el màxim nivell de funció comunicativa independent per a la participació en la vida diària (OMS, 2001). La intervenció està dissenyada per a:
- Utilitzar els punts forts i abordar les debilitats relacionades amb estructures i funcions que afecten la comunicació.
- Facilitar les activitats i la participació de l'individu per desenvolupar noves habilitats i estratègies.
- Eliminar les barreres i potenciar les habilitats que augmentin la comunicació i la participació reeixides.
Per a les persones en transició de gènere, els objectius del tractament se centren a facilitar l'eficiència, l'eficàcia i la naturalitat de la comunicació mitjançant la modificació de la veu (freqüència, entonació i intensitat), la ressonància i l’articulació, el llenguatge (incloent-hi pragmàtica, sintaxi i semàntica) i la comunicació no verbal el més similar possible al gènere desitjat.
Els objectius relacionats amb la veu i la comunicació són específics per a cada individu i poden canviar amb el temps. Alguns individus prefereixen una presentació vocal neutra de gènere, mentre que d'altres requereixen flexibilitat per a una presentació més masculina o femenina, depenent d'entorns socials o laborals. Treballar conjuntament sobre com la persona trans vol expressar el seu gènere és essencial per establir un conjunt d'objectius.