8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

La prevenció és clau per reduir l’impacte dels TDAp. Les dades actuals mostren que és possible detectar indicadors de risc durant l’educació infantil, abans que les dificultats es manifestin plenament, especialment quan hi ha antecedents familiars o signes inicials en el llenguatge i la parla, la consciència fonològica o el sentit numèric.

Tot i que la detecció primerenca pot comportar falsos positius, en general, l’impacte d’una intervenció preventiva és beneficiós i no perjudicial, fins i tot en infants que finalment no desenvolupen un trastorn. La recerca avala l’ús de criteris de risc per actuar abans d’un diagnòstic formal i així evitar l’escalada de dificultats.

Models de prevenció educativa

En l’àmbit educatiu, es recomana aplicar models de Resposta a la Intervenció (RTI per les sigles en anglès, Response to Intervention), que permeten identificar i abordar precoçment les dificultats d’aprenentatge mitjançant intervencions graduades segons la resposta de l’alumnat. Aquests models permeten detectar els alumnes amb resposta insuficient a la intervenció universal, i evitar-ne tant l’infradiagnòstic com l’assignació innecessària d’un diagnòstic formal massa aviat.

Intervencions preventives amb evidència

Les estratègies més recomanades en la prevenció són:

• Entrenament de la consciència fonològica i el principi alfabètic.
• Activitats guiades per millorar la percepció auditiva i visual, la memòria fonològica i la relació lletra-so.
• Introducció primerenca del vocabulari escolar bàsic i del sentit numèric.
• Materials i metodologies multisensorials adaptades a infants de risc.
• Suport a l’aula amb activitats col·lectives de lectura compartida, jocs fonològics i activitats de numeració inicial.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis d’intervencions preventives en els TDAp.