7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla

L'objectiu principal del tractament és millorar la intel·ligibilitat de la parla, perquè no es converteixi en un obstacle en les interaccions lingüístiques i socials. El segon objectiu és aconseguir la precisió articulatòria pròpia de l'edat evolutiva i, en tercer lloc, millorar les habilitats de processament fonològic en els casos on s'apreciï risc de dificultat d'aprenentatge de lectura i escriptura.

L'adquisició de la parla és un procés complex que implica múltiples habilitats incloses en el processament de la parla: percepció dels sons, la seva categorització en un sistema fonològic amb el qual formar el lèxic, emmagatzematge i recuperació de la informació fonològica de les paraules, juntament amb la planificació i l’execució motora, i l'automonitoratge articulatori. Aquests processos s'activen en els contextos comunicatius, interaccionant amb la resta d'àmbits lingüístics, inclosos els del llenguatge escrit.

En conseqüència, el CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a intervenir en els següents elements dels TDSP, en funció de les característiques de l’infant:

• Entrenament de la percepció auditiva en els casos que es comprovi que aquest és un factor implicat. Ha d'incloure les etapes de discriminació i reconeixement de sons i síl·labes, dins de paraules o enunciats. Els estímuls han de ser verbals i relacionats amb les dificultats observades. En uns certs casos, especialment en infants més petits o amb més dificultats, pot ser útil l'entrenament perceptiu amb estímuls no verbals per a millorar la focalització de l'atenció en l'escolta. No obstant això, el tractament s’ha de focalitzar en els sons i les estructures fonotàctiques relacionades amb el trastorn.
• Millorar l’estimulabilitat dels segments articulatoris accessibles, amb la finalitat de superar la tendència a l'homonímia reductora dels casos greus en edats més primerenques.
• Focalització del tractament en els processos de simplificació de parla que més impacte tinguin en la intel·ligibilitat. En general, la intervenció ha d'anar enfocada als processos de simplificació, entesos com a patrons reductors del sistema fonològic, i no a cadascun dels sons per separat.
• Focalització de l'entrenament en grups reduïts de paraules clau d'estructura fonotàctica acuradament estudiada perquè ajudin a fixar l'estructura fonològica, la petjada auditiva corresponent i el programa motor associat (“els infants aprenen paraules, no sons”).
• Entrenament a partir dels 4 anys de les habilitats de consciència fonològica sil·làbica que contribueixin a l'anàlisi, l’emmagatzematge i la recuperació de l'estructura del lèxic.
• Estimulació de l'autopercepció sensorial i hàptica per afavorir la consciència de l'articulació i el monitoratge sensorial (auditiu i cinestèsic).
• Entrenament per a la generació de programes motors estables i precisos que progressivament es converteixen en automatismes articulatoris.
• Tractament, si cal, dels factors agreujants (hàbits paratípics i funcions orals no verbals).
• En els infants de 5 o més anys, els programes de processament fonològic han d'aconseguir tasques de consciència fonèmica i relacionar-se amb l'aprenentatge incipient de la lectura i escriptura, reforçant l'adquisició del principi alfabètic i afavorint els processos d'anàlisi dels sons de les paraules.

Juntament amb aquest plantejament habitual en la pràctica clínica, podem trobar en la literatura de l’especialitat algunes referències a mètodes o programes per a la millora de la producció dels sons de la parla. També es poden consultar recursos d’organismes que s’ocupen de la classificació de programes d’intervenció seguint criteris d’evidència científica com: What Works o ASHA Evidence Maps. A continuació, en presentem una selecció amb una breu descripció extreta de Williams, McLeon i McCauley.

Estimulabilitat

La imitació d'onomatopeies s'empra per vincular-les amb els programes motors dels sons de la parla, amb l'objectiu d'incrementar el repertori de sons que l’infant pot integrar en produir lèxic. Es fan servir jocs dissenyats per fomentar la interacció comunicativa.

Intervencions basades en la percepció de la parla

Des dels inicis de la teràpia logopèdica s'ha destacat la importància d'integrar tasques de discriminació auditiva per als sons de la parla que l’infant no pronuncia correctament, una estratègia que s'ha convertit en un pilar en molts programes actuals. Mètodes com el “bombardeig auditiu”, que implica l'exposició repetida a vocabulari que inclou el tret fonològic desitjat, formen part de diverses tècniques empleades. L'evidència científica actual suggereix prioritzar els tractaments que utilitzen estímuls verbals, com ara síl·labes o paraules, ja que els estímuls sonors no verbals com els sons musicals o de la naturalesa no han demostrat efectivitat en la transferència cap a la parla. Així mateix, es recomana dirigir l'atenció cap als trets específics que presenten dificultats perceptives per a l’infant, atès que la transferència d'habilitats en àrees no treballades directament és poc probable.

Teràpia basada en cicles

S'utilitza una estratègia que combina l'estimulació sensorial amb mètodes de pronunciació que emfatitzen la repetició de paraules clau, triades meticulosament per impactar positivament en el sistema fonològic de l’infant. A més, el procés d'aprenentatge s'organitza en cicles definits per períodes de temps, optimitzant-ne així l’eficàcia.

Vocabulari bàsic

Es tria un conjunt de paraules basant-se exclusivament en la seva utilitat pràctica per a l’infant, no en la seva estructura fonètica. S'implementa un ensenyament explícit orientat a reduir la inconsistència, emfatitzant la importància que l’infant reprodueixi aquestes paraules de manera consistent, el més semblant possible a l'estàndard adult. Fins i tot si la imitació no és perfecta es prioritza i reforça la consistència en la pronunciació. Aquesta aproximació integra exercicis de repetició conscient amb l'ocupació funcional del vocabulari, per a això, requereix la participació de la família.

Enfocament psicolingüístic

Es fonamenta en una anàlisi exhaustiva de les dificultats específiques de processament de la parla, identificant els punts clau que enllacen la percepció auditiva amb la producció articulatòria. Aquest mètode proposa estratègies d'intervenció que no sols aborden els nivells bàsics del processament, relacionats amb funcions i òrgans sensorials i motors, sinó també els nivells complexos, com l'accés a la memòria, l'organització fonològica, i la gestió i recuperació de representacions mentals estables de l'estructura fonològica de les paraules. Aquest model és especialment útil per tractar les dificultats en les primeres etapes de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que sovint presenten els infants amb TDSP.

Intervenció basada en parells mínims i en oposicions múltiples

Els estímuls utilitzats són parells de paraules que difereixen únicament en un so en què l’infant presenta dificultats. Quan la diferència entre les paraules és d'un únic tret articulatori (exemple: “bota-gota”) s’anomena teràpia de “contrastos o parells mínims”. Si la variació inclou més d'un tret (per exemple, “pera-peça”) es denomina teràpia de “contrastos o oposicions múltiples”. En enfrontar l’infant a totes dues paraules en exercicis de percepció o de pronunciació se li fa evident que l'oient no pot entendre a què es refereix, fet que genera consciència sobre la confusió que la seva pronunciació pot provocar. Això motiva l’infant a esforçar-se per diferenciar clarament entre els sons, i buscar evitar l'homonímia.

PROMPT (Prompts for Restructuring Oral Muscular Phonetic Targets)

Aquest enfocament considera que l'audició, la somatosensibilitat i l'estimulació tàctil tenen rols igualment importants en el desenvolupament fonològic, i els fa servir alhora en la teràpia. El logopeda manipula acuradament la mandíbula del nen i utilitza tocs suaus en la seva cara per dirigir els moviments articulatoris necessaris. Al mateix temps, ajuda l’infant a prendre consciència de les sensacions que aquests moviments generen en articular els sons seleccionats de manera sistemàtica.