17. Alteracions de la fluència

Els trastorns de la fluència requereixen una aproximació terapèutica basada en l’evidència i adaptada a l’edat i les característiques de cada persona. A continuació, es presenten els principals enfocaments terapèutics utilitzats tant en infants com en adolescents i adults, segons les guies internacionals i la literatura científica recent.

Tractament en infants (2-6 anys)

Els dos enfocaments més destacats amb evidència sòlida són el Programa Lidcombe i el Model de Demandes i Capacitats (DCM).

• Programa Lidcombe: és un tractament conductual directe que es duu a terme a casa per part dels pares, sota supervisió del logopeda. L’evidència mostra que és altament efectiu per reduir l’alteració de la fluència en infants en edat preescolar. Està validat en diversos estudis aleatoritzats i controlats i pot aplicar-se de forma presencial o telemàtica.
• Model de Demandes i Capacitats (DCM): aquest enfocament indirecte parteix de la idea que l’alteració de la fluència apareix quan les demandes comunicatives superen les capacitats del nen. El tractament busca reduir l’estrès comunicatiu mitjançant canvis en l’entorn i l’actitud comunicativa dels adults. Encara que té una base teòrica sòlida, l’evidència empírica és menys robusta que la del programa Lidcombe.

Per als infants majors de sis anys es recomanen combinacions adaptades d’intervencions conduïdes pels pares i intervencions directes com les proposades per als adolescents i adults.

Tractaments en adolescents i adults

L’enfocament terapèutic en adolescents i adults varia significativament respecte al tractament infantil i inclou aproximacions cognitivoconductuals, tècniques de reestructuració de la parla i estratègies de gestió de la recaiguda.

• Reestructuració de la parla (Fluency shaping): consisteix a entrenar patrons de parla més fluents (com la prolongació de sons, la iniciació suau o el ritme controlat). Té una base empírica sòlida i és altament efectiu per reduir l’alteració de la fluència observable, encara que pot tenir menor impacte en els aspectes psicològics.
• Teràpia cognitivoconductual: s’utilitza per tractar els aspectes emocionals i d’evitació social associats a l’alteració de la fluència. S’ha demostrat eficaç per reduir l’ansietat, millorar l’autoestima i afavorir la comunicació funcional.
• Teràpia d’acceptació i compromís: intervé en la flexibilitat psicològica i l’acceptació de l’experiència de l’alteració de la fluència. Millora tant la fluència com el benestar psicològic i la qualitat de vida.
• Programes integrats i enfocament holístic: els tractaments combinats que aborden tant la fluència com els aspectes psicològics i participatius han mostrat resultats prometedors. La incorporació de mesures funcionals i personalment significatives millora l’eficàcia i la rellevància clínica.

Ús de tecnologia i ajudes tècniques

S’han desenvolupat múltiples dispositius i aplicacions per facilitar la fluència:

• Retroalimentació auditiva retardada (DAF) i alteració de freqüència (FAF): modifiquen l’entrada auditiva per millorar la fluència. Tenen suport empíric moderat i poden utilitzar-se en entorns clínics o domèstics.
• Aplicacions mòbils (SpeechJammer, DAF Professional): són eines de suport per a l’ús individual, especialment útils per a adults amb autonomia terapèutica.

Tractament grupal i autogestió

El tractament en grup ofereix beneficis socials, de suport mutu i normalització. Programes com els basats en la Teràpia d’Acceptació i Compromís o la intervenció centrada en l’usuari incorporen elements d’autogestió i suport entre iguals. Això pot millorar la motivació i l’adherència al tractament.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants que duguin a terme estudis sobre la intervenció logopèdica en les alteracions de la fluència.