Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
5. Trastorns del llenguatge infantil
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.
El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.
Intervencions no recomanades
Tot i que en el moment de la redacció d’aquest document no es coneixien intervencions desaconsellades específicament per la literatura científica, és important mantenir una revisió constant de les investigacions per evitar la implementació de pràctiques poc efectives o potencialment perjudicials.
Pràctiques amb evidència limitada o inexistent
Algunes intervencions han estat àmpliament utilitzades en el passat, però la recerca recent ha qüestionat la seva eficàcia o ha mostrat resultats contradictoris. Per exemple:
- Programes basats exclusivament en la repetició i la memorització de paraules: aquest tipus d’intervenció, sense contextualització ni aplicació funcional del llenguatge, ha estat qüestionada per diversos estudis com ara Law et al, que suggereixen que l’aprenentatge del llenguatge és més efectiu en entorns naturals i interactius.
Mètodes d’estimulació auditiva passiva: alguns programes han proposat la millora del llenguatge a través de l’exposició a sons o estímuls auditius sense interacció activa. No obstant això, estudis com el de Gillam et al. han conclòs que aquestes tècniques no tenen un impacte significatiu en el desenvolupament lingüístic dels infants amb trastorns del llenguatge.
Intervencions que no respecten l’evidència neurocientífica actual
- Tècniques de reforç conductual excessiu sense atenció a la funcionalitat comunicativa: encara que les estratègies conductuals poden ser útils en determinats casos, l’ús exclusiu de reforços sense fomentar l’autonomia comunicativa pot ser limitador. Bishop alerta sobre la importància d’incorporar estratègies que promoguin la interacció i la intenció comunicativa.
- Teràpies miraculoses o sense base científica: cal evitar la difusió d’intervencions que prometen resultats ràpids sense suport empíric, com determinades dietes o suplements per a la millora del llenguatge, que no tenen evidència científica consistent.
El CLC recomana revisar periòdicament la literatura científica per identificar possibles pràctiques ineficaces o potencialment perjudicials. Així mateix, es posa èmfasi en la necessitat de basar qualsevol intervenció en estudis rigorosos i metodologies contrastades per garantir la qualitat i l’efectivitat del tractament en infants amb trastorns del llenguatge.