Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Definició
En aquest capítol s'inclouen els trastorns que afecten les funcions comunicatives del llenguatge i les funcions cognitives en què el llenguatge resulta imprescindible, derivats tant de les demències i els trastorns degeneratius, com del deteriorament cognitiu lleu, la fragilitat i les minves sensorials i motores pròpies de l’edat.
La demència és una síndrome derivada d’una malaltia cerebral adquirida. Es caracteritza per una disminució progressiva de la memòria i d’altres dominis cognitius que, quan és prou greu, interfereix en la vida diària i en el funcionament independent.
Els símptomes associats a la demència continuen progressant en gravetat fins a la mort. A continuació, es presenta una llista no exhaustiva dels trastorns neurodegeneratius més comuns que causen demència:
- Malaltia d’Alzheimer (primera causa de demència).
- Malaltia de cossos de Lewy.
- Demència vascular (per exemple: demència multiinfàrtica).
- Demència frontotemporal.
- Malaltia de Pick (variant conductual).
- Afàsia progressiva primària (variant del llenguatge).
- Malaltia de Huntington.
- Malaltia de Parkinson.
Altres afeccions que poden provocar demència a causa de canvis progressius en la funció cerebral són:
- Síndrome de Wernicke-Korsakoff secundària a l'abús crònic d'alcohol.
- Traumatisme cranioencefàlic.
- Encefalopatia traumàtica crònica a causa d’un traumatisme repetit (per exemple: demència pugilística).
- Esclerosi múltiple.
- Virus de la immunodeficiència humana.
En relació amb l’envelliment, el deteriorament cognitiu lleu (DCL) es descriu com una etapa intermèdia del deteriorament cognitiu que sovint, però no sempre, és una fase de transició dels canvis cognitius en l’envelliment normal dels que es presenten típicament en la demència. L'avaluació i identificació primerenca del deteriorament lingüístic podria facilitar aquesta diferenciació i permetre l'ús d'intervencions cognitives per millorar o bé alentir la progressió del declivi.
La fragilitat en la vellesa es defineix com l’estat de vulnerabilitat de la persona anciana davant de factors estressants, siguin endògens o exògens, que es relaciona amb resultats negatius de salut, com el deteriorament funcional (sensorial o motor), la dependència, la institucionalització, l’hospitalització, un alt cost sanitari o la morbimortalitat. La fragilitat es pot equiparar a un problema de salut crònic, ja que és un estat que no es pot curar, tot i que pot millorar en les fases inicials. Cal estar amatent a les situacions comunicatives que presenten les persones fràgils d'edat avançada per promoure espais d'intercanvi comunicatiu.