Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Objectius
Els objectius generals de la rehabilitació dels trastorns lingüístico-cognitius adquirits són: maximitzar les habilitats, l’activitat, l’expressió del llenguatge i la participació de les persones en activitats comunicatives a partir de:
- Habilitats: recuperar el processament lingüístic en el context de diverses activitats i entorns, inclosa la comprensió del llenguatge i la capacitat d’utilitzar un llenguatge expressiu. Potenciar les habilitats executives o d'autoregulació, com ara l'establiment d'objectius, l'autocontrol i la resolució de problemes.
- Activitat: minimitzar la discapacitat en la comunicació garantint un ús màxim de les habilitats actuals. Pot incloure estratègies compensatòries i mitjans de comunicació alternatius per millorar les habilitats de conversa.
- Participació: permetre la participació segons les circumstàncies de cada persona i preferències. Desenvolupar habilitats i confiança social, promoure la independència i presa de decisions. Reduir l'aïllament i augmentar la integració social.
- Benestar: maximitzar la sensació de benestar i la qualitat de vida de les persones. Desenvolupar estratègies d’afrontament.