Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Intervencions de manteniment de la funció
Per a la fragilitat a causa de l’edat es recomanen programes sistemàtics de manteniment que incloguin estratègies de facilitació per a l’evocació de noms (anòmia) i estratègies per a l’estructuració del discurs. Quan sigui possible, el treball amb la llengua escrita també actua de suport i manteniment.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca sobre la intervenció de manteniment dels trastorns lingüístico-cognitius adquirits.