Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Intervencions en l'entorn
Els membres de la família i les persones que tenen cura de persones amb trastorns lingüístico-cognitius adquirits s’enfronten a reptes que poden afectar la seva pròpia salut i benestar. Els canvis en el funcionament de la comunicació a causa del deteriorament cognitiu, juntament amb els canvis de comportament, poden tenir un impacte significatiu en les interaccions del dia a dia i poden provocar una frustració considerable. Els logopedes treballen amb famílies i cuidadors per ajudar-los a comprendre i gestionar aquests canvis, minimitzar l’estrès i la frustració i proporcionar un entorn de suport a la persona amb dificultats comunicatives.
La formació de famílies i cuidadors per utilitzar estratègies efectives que millorin la comunicació pot ajudar-los a comprendre i reparar les alteracions de la comunicació, participar en la conversa amb més èxit i millorar la qualitat de vida de la persona amb les dificultats.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca sobre la intervenció en l’entorn.