Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, des d’una perspectiva integral del llenguatge i la cognició.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i la creació d’instruments d’avaluació i intervenció adaptats als trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari dels trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, basat en l’evidència i lliure de pràctiques sense suport científic.
Causes
El TDAp no és degut a cap discapacitat intel·lectual o sensorial (visió o audició), trastorn neurològic o motor, manca de disponibilitat d’educació, falta de domini de l'idioma d'instrucció acadèmica o adversitat psicosocial.
Tot i que actualment la seva definició indica que s’ha de considerar d’origen idiopàtic i encara no s’han identificat de manera fiable gens específics, hi ha evidències sòlides que assenyalen nou regions del genoma amb gens o material genètic associat a diferències individuals en la lectura de paraules. De la mateixa manera, els patrons d’activació cerebral també mostren diferències en els infants amb dislèxia en comparació amb els seus iguals no dislèxics.
Durant les darreres dècades s’ha consolidat en la comunitat científica la hipòtesi del dèficit de processament fonològic com a explicació de la dificultat de processament que subjau a la semiologia de la dislèxia. El processament fonològic abasta tres habilitats principals: (a) consciència fonològica, (b) memòria fonològica i (c) denominació ràpida de paraules en sèrie.
La consciència fonològica és la capacitat d’atendre i manipular sons de la parla, sigui en forma de fonemes individuals o altres segments sublèxics com ara síl·labes o codes (Scarborough & Brady, 2002). La memòria fonològica (sovint denominada bucle fonològic o articulatori) és la capacitat d’emmagatzemar temporalment informació fonològica (Baddeley, 2003). Finalment, la denominació ràpida en sèrie és la velocitat d’accés mitjançant la qual les representacions fonològiques es recuperen de la memòria a llarg termini. Una sèrie d’estudis històrics, que han estat àmpliament replicats en investigacions posteriors, han posat de manifest que tres ítems del processament fonològic contribueixen als resultats de lectura posteriors (Wagner & Torgesen, 1987), així com al creixement en matemàtiques (Hecht et al., 2001), i que la consciència fonològica és la més robusta de les tres mesures per predir el rendiment en lectura i aritmètica en els cursos posteriors.