Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
4. Trastorns lingüístico-cognitius adquirits
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns lingüístico-cognitius adquirits, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per atendre les necessitats específiques de persones amb deteriorament cognitiu, demències o fragilitat associada a l’edat.
El CLC impulsa la recerca per conèixer-ne la prevalença local, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica, orientades a millorar la comunicació i la qualitat de vida de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, amb la coordinació de logopedes, neuròlegs, geriatres, rehabilitadors, psicòlegs, treballadors socials, infermers i altres professionals, i promou la formació en conversa assistida per a una millor interacció amb pacients fràgils o amb limitacions comunicatives.
Avaluació del context
Les entrevistes amb el pacient i el seu entorn han de servir per identificar barreres contextuals i facilitadors. Cal avaluar els codis CIF que poden suposar factors facilitadors o dificultats. Entre aquests, trobem les relacions familiars (e310 i e315), els cuidadors i personal d’ajuda (e340) i l’ús de productes i tecnologia per a la comunicació (e125).
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca per crear instruments d’avaluació en català i castellà de les necessitats de la persona i el seu context.