Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
6. Trastorns de l'espectre autista
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Definició
El DSM-5-TR defineix el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) com un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per dificultats en la comunicació social i la interacció social, així com la presència de comportaments restringits i repetitius.
- Les dificultats en la comunicació social es mostren de diverses maneres i poden incloure limitacions en les capacitats d'atenció conjunta i reciprocitat social, així com dificultats en l'ús de comportaments de comunicació verbals i no verbals per a la interacció social.
- Els comportaments, interessos o activitats restringits i repetitius es manifesten a través d'una parla estereotipada, llenguatge idiosincràtic, moviment motor o ús d'objectes repetitiu i inusual; adherència inflexible a rutines; interessos restringits, i hipersensibilitat o hiposensibilitat a l'entrada sensorial.
Caracterització del TEA en el DSM-5-TR
Els criteris especificats en el DSM-5-TR (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, Text Revision) reflecteixen diversos canvis respecte al DSM-IV-TR Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fourth Edition, Text Revision (APA, 2000). El canvi més notable és l’eliminació de la categoria de Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD), que incloïa diagnòstics com el Trastorn autista, el Trastorn d’Asperger, el Trastorn desintegratiu infantil, el Trastorn de Rett i el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament No Especificat.
Els criteris del DSM-5-TR per al TEA (el terme utilitzat en lloc de TGD) engloben els dèficits socials i de conducta típics d’aquestes poblacions, sense especificar-ne subtipus. Tot i això, segons el DSM-5-TR: «Els individus amb un diagnòstic ben establert segons el DSM-IV de Trastorn autista, Trastorn d’Asperger o Trastorn Generalitzat del Desenvolupament No Especificat haurien de rebre el diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista» (APA, 2022). El DSM-5-TR inclou el Trastorn de Rett, un trastorn genètic, amb un diagnòstic separat en el qual es poden observar alteracions en la interacció social durant la fase regressiva.
Segons el DSM-5-TR el TEA és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per dèficits persistents en la comunicació social i la interacció social en múltiples contextos, juntament amb patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
Criteris diagnòstics principals:
- Dèficits persistents en la comunicació social i la interacció social, que inclouen:
- Deficiències en la reciprocitat socioemocional (p. ex., dificultat per iniciar o respondre interaccions socials, manca d’intercanvi emocional).
- Deficiències en les conductes comunicatives no verbals (p. ex., contacte visual anòmal, ús limitat de gestos, dificultat per comprendre el llenguatge corporal).
- Dificultats en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions socials.
- Patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, que inclouen almenys dos dels següents:
- Moviments motors, ús d’objectes o parla estereotipada o repetitiva (p. ex., ecolàlia, alineació d’objectes).
- Insistència en què les coses, activitats, etc. es mantinguin igual, necessitat de rutina, tendència a la rigidesa, rebuig als canvis, adhesió inflexible a rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal.
- Interessos altament restringits i fixacions intenses que són anòmales en la seva intensitat o enfocament.
- Hiper- o hiporeactivitat a estímuls sensorials o interès inusual en aspectes sensorials de l’entorn.
Criteris addicionals:
- Els símptomes han d’estar presents des de les primeres etapes del desenvolupament (tot i que poden no manifestar-se plenament fins que les demandes socials superin les capacitats de l’individu).
- Els símptomes causen un deteriorament clínicament significatiu en àrees importants del funcionament personal, social, acadèmic o laboral.
- Aquestes alteracions no s’expliquen millor per una discapacitat intel·lectual o un retard global del desenvolupament, tot i que ambdues poden coexistir.
Especificadors diagnòstics:
El DSM-5-TR classifica el TEA en tres nivells de gravetat, en funció de la necessitat de suport:
- Nivell 1: requereix suport.
- Nivell 2: requereix suport substancial.
- Nivell 3: requereix suport molt substancial.
El DSM-5-TR també reconeix que els símptomes i la presentació del TEA poden variar notablement d'una persona a una altra, fet que posa de manifest la gran heterogeneïtat del trastorn. A més, aquesta classificació unifica sota una sola categoria diagnòstica —Trastorn de l’Espectre Autista— diversos subtipus que anteriorment es consideraven entitats separades, com ara la síndrome d’Asperger o el trastorn autista.
Caracterització del TEA en la CIM-11
Segons la CIM-11, el TEA es defineix com un grup de trastorns del neurodesenvolupament caracteritzats per dèficits persistents en la interacció social i la comunicació social, juntament amb patrons restringits, repetitius i rígids de comportaments, interessos o activitats.
Criteris diagnòstics principals:
- Dèficits en la interacció i comunicació social:
- Dificultats en la reciprocitat socioemocional.
- Problemes en el desenvolupament i manteniment de relacions socials adequades per al nivell de desenvolupament.
- Dificultats en la comunicació verbal i no verbal (com en l’ús de gestos, el contacte visual o la comprensió del llenguatge no literal).
- Comportaments, interessos o activitats restringits i repetitius:
- Moviments motors, ús d’objectes o parla repetitiva (ecolàlia, alineació d’objectes, etc.).
- Rigidesa en les rutines, resistència al canvi o patrons ritualitzats de comportament.
- Interessos intensos i altament focalitzats.
- Hiper- o hiporeactivitat a estímuls sensorials (com sensibilitat al soroll, llum, textures, etc.).
Criteris addicionals:
- L’alteració ha de causar un impacte significatiu en el funcionament personal, social, acadèmic o laboral.
- El diagnòstic no ha d’explicar-se millor per una discapacitat intel·lectual o un retard global del desenvolupament, tot i que poden coexistir.
Diagnòstic en la CIM-11:
El diagnòstic de TEA inclou diferents nivells de gravetat que reflecteixen la necessitat de suport per a la persona en la seva vida quotidiana.
En la CIM-11 també s’eliminen els subtipus (com la síndrome d’Asperger) i s’integren en una única categoria sota el terme «Trastorn de l’Espectre Autista».
La condició ha d’estar present des de les primeres etapes del desenvolupament, tot i que pot no manifestar-se completament fins que les demandes socials superin les capacitats de la persona.
Aquesta definició de la CIM-11 segueix la línia d’un enfocament dimensional i continu del TEA i destaca l'heterogeneïtat de la seva presentació clínica i de les necessitats de suport.
El CLC aconsella als logopedes que es familiaritzin amb les consideracions terminològiques sobre l'autisme. En aquest document s'utilitzen els termes «persona amb autisme», «persona amb TEA», «persona autista» i «persona dins l'Espectre de l'Autisme» per reflectir les diverses identitats dins de la comunitat autista. El terme «autisme» s'utilitza de manera general en aquest document, i el terme «Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)» s'utilitza per fer referència específicament al diagnòstic definit en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, cinquena edició, Revisió Textual i en la Classificació Internacional de Malalties, onzena edició.
Es recomana als logopedes que utilitzin la terminologia amb la qual l'usuari s'identifiqui millor.