Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

6. Trastorns de l'espectre autista

El logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.

Gradació de severitat, conseqüències i suports

Grau 0 – lleu: requereix suport mínim o puntual

Comunicació social: dificultats lleus o molt lleus en la interacció social espontània. Pot presentar respostes atípiques o dificultats per entendre normes socials subtils, però sol funcionar amb autonomia en entorns estructurats.
Comportaments restrictius i repetitius: poc freqüents i amb impacte escàs o nul en la vida diària. Pot gestionar canvis amb estratègies apreses.
Conseqüències: impacte lleu o nul en la participació social o educativa. Pot necessitar adaptacions lleus o supervisió puntual.

Grau I – moderat: requereix suport generalitzat

Comunicació social: dificultats evidents per iniciar i mantenir converses o relacions. Pot mostrar rigidesa en la comunicació i problemes per interpretar emocions o senyals no verbals.
Comportaments restrictius i repetitius: presentació més freqüent que interfereix moderadament en la rutina. Adaptació difícil als canvis sense anticipació o suport.
Conseqüències: limitacions funcionals en contextos socials o escolars, amb necessitat de suport regular, estructuració i supervisió.

Grau II – greu: requereix suport substancial

Comunicació social: deficiències significatives en comunicació verbal i no verbal. Necessita suport per mantenir interaccions bàsiques. Poc ús espontani del llenguatge funcional.
Comportaments restrictius i repetitius: freqüents i inflexibles. Difícil gestió emocional davant de canvis. Pot presentar crisis o conductes disruptives.
Conseqüències: impacte funcional important en la vida escolar, familiar i social. Requereix suport continuat i adaptacions especialitzades.

Grau III – molt greu: requereix suport intensiu

Comunicació social: comunicació funcional molt limitada. Escassa iniciativa comunicativa, fins i tot amb suport. Pot necessitar SAAC o mètodes alternatius per comunicar-se.
Comportaments restrictius i repetitius: greus, constants i altament interferents. Sovint associats a problemes de conducta o reaccions intenses davant dels canvis.
Conseqüències: alta dependència en activitats quotidianes. Necessita suport intensiu individualitzat en tots els entorns, inclòs el domicili.

Grau IV – extrem: requereix suport total i especialitzat

Comunicació social: absència pràctica de comunicació funcional, fins i tot amb suports. Dificultats greus per establir qualsevol classe d’interacció significativa.
Comportaments restrictius i repetitius: extremadament intensos i disruptius, sovint amb risc per a la pròpia seguretat o la dels altres. Comorbiditat amb trastorns greus de conducta o de salut mental.
Conseqüències: dependència absoluta. Requereix intervenció constant, recursos especialitzats i entorns altament estructurats (centres específics o suport residencial).