6. Trastorns de l'espectre autista

El TEA té un impacte profund en diferents àmbits de la vida, un impacte que depèn tant de les característiques personals com del context social. Segons la Classificació Internacional del Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF) de l’OMS, aquest impacte es pot analitzar a través de dues dimensions: el funcionament o discapacitat i els factors contextuals. Les dificultats en la comunicació social, els comportaments repetitius i la manca d’adaptacions ambientals poden limitar la participació en l’educació, la feina i la vida comunitària. A més, elements com el suport familiar, l’accessibilitat als serveis i les fortaleses personals (com la resiliència) influeixen de manera decisiva en la qualitat de vida de la persona amb TEA. Un diagnòstic ben gestionat pot ajudar a comprendre millor el propi funcionament i dissenyar suports ajustats a les necessitats individuals, mentre que, si no es tracta adequadament, pot afavorir l’estigmatització i afectar negativament l’autoestima. 

La manca de conscienciació de la societat sobre l’autisme i l’absència d’oportunitats per interactuar amb persones dins l’Espectre de l’Autisme poden provocar malentesos i percepcions errònies dels comportaments. Les percepcions equivocades dels comportaments, els diagnòstics erronis i la manca de suports adequats poden posar-los en risc de formar part de la població que acaba deixant l’escolarització presencial i limitant-ne les opcions educatives a serveis educatius especialitzats. 

Diverses organitzacions internacionals subratllen que el diagnòstic de TEA pot ser una eina clau per accedir a suports especialitzats, com la logopèdia, i afavorir una vida més autònoma. No obstant això, també identifiquen múltiples repercussions que poden sorgir si no es proporcionen els suports adequats: dificultats d’integració educativa, exclusió laboral, aïllament social i un major risc de problemes de salut mental com ansietat o depressió. Davant d’això, es recomana adoptar un enfocament basat en els drets humans, que en promogui la inclusió i la participació plena en tots els àmbits socials, juntament amb intervencions personalitzades i iniciatives per reduir l’estigma. 

En el cas del TEA aquest model permet identificar de manera sistemàtica com es veuen afectades diferents àrees del desenvolupament i de la vida quotidiana. En aquest capítol, i especialment en l’apartat d’activitat i participació, es destaca com el TEA pot interferir en l’aprenentatge i aplicació del coneixement (d1), incloent-hi l’atenció, el pensament, l’adquisició de conceptes i habilitats, i els processos de lectura i escriptura; en les tasques i demandes generals (d2), especialment pel que fa a la planificació, la gestió de les rutines i l’autoregulació emocional i conductual; en la comunicació (d3), tant verbal com no verbal; en les relacions i interaccions interpersonals (d7), on sovint es fa evident la dificultat per establir i mantenir vincles socials; així com en les àrees principals de la vida (d8), com ara l’educació escolar, i en la vida comunitària, social i cívica (d9), incloent-hi la participació en activitats socials i de lleure. El TEA disposa d’un Core Set, és a dir, un conjunt bàsic de categories de la CIF per identificar els elements en què incideix el TEA. Podeu consultar aquests codis en el quadre de la codificació CIF al final d’aquest capítol.