Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
6. Trastorns de l'espectre autista
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Epidemiologia
El TEA afecta aproximadament 1 de cada 100 persones a Europa, segons Autism-Europe, tot i que les estimacions varien considerablement segons l’estudi i la metodologia emprada. Per exemple, un estudi publicat el 2021 a l’European Journal of Public Health indicava una prevalença mitjana de 59 casos per cada 10.000 habitants, amb un ampli rang entre 8 i 420 per 10.000. Aquesta variabilitat reflecteix diferències en el registre de casos, criteris diagnòstics i accés als serveis sanitaris. A més, la prevalença del TEA també és alta entre persones amb certes síndromes genètiques, arriba fins al 54 % en individus amb síndrome de Cohen i al 43 % en el cas de la síndrome de Cornelia de Lange.
A Espanya, la prevalença estimada del TEA és similar a la mitjana europea, amb una xifra d’1 de cada 100 persones segons les dades de la Confederación Autismo España. En el sistema educatiu espanyol, durant el curs 2022-2023 es van registrar més de 78.000 alumnes amb TEA, xifra que representa gairebé l’1 % del total d’alumnat. En l’àmbit sanitari, el Sistema Català de la Salut va identificar una prevalença de l’1,23 % el 2019, amb una incidència notablement superior en nens que en nenes. Aquesta xifra ha augmentat progressivament des del 2009, probablement per una millora en la detecció precoç i en la sensibilització social. Estudis recents dels Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) situen la prevalença entorn del 0,57 %, en línia amb les dades de l’OMS.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants que duguin a terme estudis per conèixer la prevalença local del TEA al nostre país.