5. Trastorns del llenguatge infantil

L’avaluació és important per identificar i caracteritzar les dificultats específiques del llenguatge, però, a més, resulta essencial per fixar els objectius de la intervenció i les necessitats de suport que aniran variant en funció del progrés i de les noves avaluacions que es vagin duent a terme.

El CLC recomana que el logopeda complementi les proves estandarditzades de llenguatge amb proves cognitives per obtenir una visió més completa de les aptituds verbals i no verbals de la persona. Aquest enfocament permet una avaluació més precisa, relacionant les habilitats lingüístiques amb altres funcions cognitives per garantir un diagnòstic més acurat. Això facilita la presa de decisions sobre el tractament més adequat i la incorporació d’estratègies compensatòries que en millorin l’eficàcia.

L’ús de proves cognitives complementàries contribueix a prevenir diagnòstics erronis i assegura una avaluació rigorosa, fonamentada en l’evidència científica. Aquest procediment reforça una pràctica professional ètica i permet ajustar la intervenció a les necessitats específiques de cada individu, optimitzant l’eficàcia del tractament logopèdic i afavorint el desenvolupament comunicatiu i funcional.

El CLC recomana diferenciar entre les proves dissenyades per a l’avaluació diagnòstica i les orientades al cribratge. Aquesta distinció és rellevant fins i tot en diagnòstics clínics, en què les proves aporten informació que no sempre és concloent. Així mateix, es recomana l’ús de proves actualitzades i adaptades a poblacions que reflecteixin el nostre context cultural.

A continuació es presenta una relació de tests, escales, inventaris i proves de cribratge que no és exhaustiva, però inclou en bona part els instruments més utilitzats en l’avaluació del llenguatge i de la comunicació:

Tests generals per avaluar la cognició i el llenguatge

• BAS-II. Escalas de Aptitudes Intelectuales (2a 6m a 17-11).
• DN-CAS. Das i Naglieri-Sistema d’avaluació cognitiva (5a-17a).
• DN-CAS. Das y Naglieri-Sistema de evaluación cognitiva (5a-17a).
• K-ABC. Batería de evaluación para niños Kaufman (2a 6m-12a 6m).
• NEPSY-II. Batería neuropsicología infantil (3a-16a).
• WISC-V. Escala de inteligencia de Wechsler para niños - V. (6a-16a 11m).
• WNV. Escala No Verbal d’Aptitud Intel·lectual de Wechsler (5a-21a).
• WPPSI-IV. Escala de inteligencia de Wechsler para preescolar y primaria (2a 6m-7a 7m).

Tests d’avaluació del llenguatge

• CELF-5. Clinical Evaluation of Language Fundamentals – Fifth Edition (5a-15a 11m).
• CELF Preschool 2. Clinical Evaluation of Language Fundamentals Preschool – Second Edition (3a-6a 11m) (versió adaptada a la població espanyola pendent de publicació).

Alguns instruments d’avaluació que tradicionalment havien estat molt utilitzats han caigut en desús, com per exemple les matrius progressives de Raven o el test Illinois d’aptituds psicolingüístiques (ITPA). En el primer cas, les escales de Wechsler, molt més completes, ja que inclouen la prova de raonament no verbal “matrius” que és similar. En el segon cas, així com en altres països compten amb noves versions traduïdes i adaptades de l’ITPA III, a l’Estat espanyol no s’ha dut a terme aquesta actualització, fet que ha afavorit la imposició del CELF-5 com a test estandarditzat de llenguatge.

Escales de desenvolupament general

• Bayley-III. Escalas Bayley de desarrollo infantil (0-3a 6m).

Inventaris, proves de cribratge i escales de desenvolupament del llenguatge i la comunicació

• CCC-2. Children's Communication Checklist. Inventari per avaluar la comunicació i la pragmàtica (4a-16a 11m).
• CDI. Communicative Development Inventories. Inventari de desenvolupament Comunicatiu MacArthur-Bates (8m-2a 6m).
• DP-3. Perfil de Desarrollo - 3 (0-12a 11m).
• Escalas Reynell del desarrollo del lenguaje - III (1a 6m-7a).
• MacArthur. Inventario de Desarrollo Comunicativo (8m a 30m).
• Protocol d’observació per a mestres de dificultats en el desenvolupament del llenguatge.

Altres instruments 

• ABAS-II. Sistema para la evaluación de la conducta adaptativa (0-89a).
• A-RE-HA. Análisis del retraso del habla (3a-6a 11m).
• A-RE-LL. Anàlisi del retard del llenguatge (3a-6a 11m).
• A-RE-PA. Anàlisi del retard de la parla (3a-6a 11m).
• Avaluació del desenvolupament fonològic de Laura Bosch (3a-7a 11m).
• CEG INFANTIL. Test de comprensión de estructuras gramaticales (2a-4a 11m).
• CEG. Test de comprensión de estructuras gramaticales (5a-11a).
• CREVT. Test de vocabulario expresivo y receptivo (4a-17a).
• EDAF. Evaluación de la discriminación auditiva y fonológica (3a-no límit).
• El desarrollo fonológico infantil: una prueba para su evaluación (3a-7a 11m).
• EVT-3. Test de vocabulario expresivo (2:6 a 18:11).
• IMAN. Instrument Multilingüe per a l’Avaluació de les Narracions – MAIN en versió original– (3a-10a i més grans).
• Test PS-2. Perfil Sensorial-2 nen i escolar (3a-14a).
• PPVT-5. Test de vocabulario en imágenes Peabody-5 (2:6a a 18:11a).
• RAN-RAS Rapid Automatized Naming/Rapid Alternating Stimulus. Test de denominació ràpida (5a-18a 11m).
• SLAM BOOM! Cards (3a-18a).
• The BUS STORY. A test of continuous speech (3a-8a).

A més de l’avaluació del llenguatge a través d’instruments estandarditzats, és interessant l’elaboració de perfils amb la descripció detallada de les característiques particulars del llenguatge de l’infant. Aquest procediment es basa en la recollida de mostres en contextos naturals aprofitant situacions d’interacció comunicativa per valorar l'ús del llenguatge i les possibles disfuncions que hi hagi en els diferents components lingüístics. A més de ser un complement important per a l'avaluació i l'anàlisi precisa de mostres lingüístiques, és una eina molt útil per a l'establiment d’objectius per a la intervenció.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació, adaptació i actualització d’instruments d’avaluació en català i castellà dels trastorns del llenguatge infantil.

Quins aspectes no lingüístics s'han de valorar en els infants amb TDL?

1. Memòria 

Hi ha un consens generalitzat que la població amb TDL presenta dèficits en la memòria de treball fonològica. El bucle fonològic, component de la memòria de treball que emmagatzema temporalment la informació fonològica, està alterat en aquests infants. Molts estudis han demostrat que els infants amb TDL tenen dificultats per repetir pseudoparaules multisil·làbiques, fet que s'ha considerat un marcador clínic de TDL amb alta heretabilitat. Aquest resultat es troba en diverses llengües, com ara el castellà i el català, segons Aguado et al. i Ahufinger et al.

2. Atenció

Els estudis, com ara Carmona-Vázquez et al. i Redmond, mostren una alta comorbiditat entre TDL i TDAH. En infants de parla hispana es va observar que els nens amb TDL presentaven trets de TDAH tipus inatent, però no hiperactiu. McGrath et al., van trobar que un 30 % de la mostra presentava comorbiditat entre TDL i TDAH de tipus inatent.

3. Funcions executives

Les funcions executives impliquen processos cognitius com la memòria de treball, el raonament, la flexibilitat cognitiva, la inhibició, la planificació i la presa de decisions. Aquestes funcions es processen principalment a les àrees prefrontals del cervell i estan vinculades a la regulació del comportament i la resolució de problemes.

4. Dificultats emocionals i conductuals

Segons Yew i O'Kearney's, els infants amb TDL tenen un risc aproximadament doble de patir problemes emocionals i de comportament en comparació amb els infants amb desenvolupament típic. Aquests problemes inclouen dificultats en l’emocionalitat internalitzada i externalitzada, que poden aparèixer més tard en la infància o l’adolescència.