Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
5. Trastorns del llenguatge infantil
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.
El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.
Codificació CIM-11
| CIM-11 | Descripció |
|---|---|
| 6A01 | Trastorns del desenvolupament de la parla o el llenguatge |
| 6A01.2 | Trastorn del desenvolupament del llenguatge |
| 6A01.20 | Trastorn del desenvolupament del llenguatge amb deficiència del llenguatge receptiu i expressiu |
| 6A01.21 | Trastorn del desenvolupament del llenguatge amb deficiència principalment del llenguatge expressiu |
| 6A01.22 | Trastorn del desenvolupament del llenguatge amb deficiència principalment del llenguatge pragmàtic |
| 6A01.23 | Trastorn del desenvolupament del llenguatge, amb altre tipus de deficiència específica |
| 6A01.Y | Altres trastorns especificats del desenvolupament de la parla i el llenguatge |
| 6A01.Z | Trastorn no especificat del desenvolupament de la parla i el llenguatge |
Més enllà de la codificació de la CIM-11 i del DSM-5, ambdues molt similars, el consorci CATALISE fa una proposta d’avaluació alternativa. Distingeix entre TL i TDL com a àrees d’afectació en relació amb les necessitats de la parla, el llenguatge i la comunicació. Encara que les dificultats en el nivell fonètic i fonològic són molt freqüents en els infants amb TL i TDL, i formen part de la constel·lació de signes lingüístics, quan la dificultat se centra només en la fonologia, planteja que el diagnòstic no sigui de TDL, sinó de “trastorns dels sons de la parla”. Respecte a la “pragmàtica”, se suggereix no adoptar l’expressió proposada pel DSM-5, i per extensió la CIM-11, com si fos una categoria independent perquè es considera que forma part del llenguatge i, per tant, una afectació pragmàtica s’hauria d’entendre com un trastorn del llenguatge compromès en l’aspecte pragmàtic. El rerefons d’aquesta discussió, que resta oberta, reflecteix la manera d’entendre la relació entre el llenguatge i la comunicació, i també la seva relació amb el desenvolupament cognitiu i socioafectiu.