Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
5. Trastorns del llenguatge infantil
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.
El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.
Causes
El TDL és un TND amb causes complexes, en què es combinen factors genètics, neurològics, epigenètics i ambientals. Tot i que se’n desconeix la causa exacta, es reconeixen diversos factors de risc:
Genètics: té una elevada heretabilitat (50-70%), amb la implicació de múltiples gens (FOXP2, ROBO1, KIAA0319, CNTNAP2, entre d’altres) en lloc d’una mutació específica comentada per Bishop el 2006.
Neurològics: no hi ha dany cerebral identificable, però estudis de neuroimatge mostren diferències en l’estructura i la funció de regions com l’àrea de Broca i l’àrea de Wernicke, implicades en la producció i comprensió del llenguatge, com afirmen Leonard et al. el 2006.
Ambientals: un entorn pobre en estímuls lingüístics, l’estrès familiar o la manca d’interacció poden dificultar el desenvolupament del llenguatge. En canvi, l’exposició a un entorn ric en llenguatge i comunicació és crucial per a un bon desenvolupament. Es descarta un entorn multilingüe com a causa del trastorn segons Paradis et al.
Gestacionals: condicions adverses durant l’embaràs, com ara infeccions, preeclàmpsia, exposició a tòxics (tabac, alcohol, drogues) o malnutrició, així com la prematuritat i un baix pes en néixer o una puntuació baixa al Test d’Apgar, poden augmentar el risc de TDL segons Vandormael el 2019.
Aquesta interacció dinàmica entre factors fa que cada cas de TDL sigui únic i justifica la necessitat d’un enfocament personalitzat en l’avaluació i la intervenció. La comprensió d’aquests mecanismes és fonamental per millorar les estratègies diagnòstiques i terapèutiques, adaptant-les a les necessitats específiques de cada infant.